(Stratford-upon-Avon, 1564 – ibíd., 1616)
Del gran dramaturg i poeta de l’era elisabetiana i un dels grans escriptors de tots els temps se n’ha escrit potser tot el que es pot dir, i encara més, d’algú. Sens dubte ha estat un dels arguments de l’imperialisme britànic en l’afirmació de la seva hegemonia cultural, i entre els seus suposats admiradors hi ha innombrables esnobs. Dit això, la lectura de les seves obres teatrals és una experiència cabdal, inoblidable. Ha creat multitud de personatges que semblen més reals que molts éssers humans, i és un dels escriptors que més ha contribuït a configurar la concepció moderna d’humanitat. Laic en un temps de fanatisme religiós, Shakespeare sap aprofundir el fenomen humà prescindint de dogmes i apriorismes, igual que Montaigne. Les seves millors comèdies són Molt soroll per res i Somni d’una nit d’estiu, però també hi ha gran humor intercalat a les tragèdies i a les obres històriques (Enric IV i Enric V, sobretot).
