Activista: Svetlana Tikhanóvskaia
Àmbit: Drets civils i polítics
País: Bielorússia
Naixement: Mikashévici, 1982
Descripció:
Aquesta professora de llengua anglesa i intèrpret es va presentar a les eleccions presidencials bielorusses quan el seu marit, l’activista i blogger Sergei Tikhanovski, que hi pensava concórrer, va ser empresonat pel règim d’Aleksandr Lukaixenko, president del país des de 1994 que no està disposat a abandonar el poder.Tikhanóvskaia ha encapçalat l’oposició a l’autòcrata, i s’hi ha presentat amb un programa que consisteix bàsicament a alliberar els molts presos polítics que hi ha al país -polítics opositors, activistes, bloggers- i convocar eleccions amb garanties democràtiques i transparents. Les eleccions, escenificades el 9 d’agost de 2020, en què Lukaixenko es va proclamar de nou president, han estat impugnades per denúncies de frau generalitzades i fonamentades. Lukaixenko va permetre que Tikhanóvskaia fes campanya presidencial perquè, des del seu profund masclisme, no donava cap possibilitat a la seva adversària. Però diverses enquestes van donar una victòria aclaparadora al partit de l’oposició poc abans del dia de les eleccions: alguns sondejos arribaven a donar a Lukaixenko un ridícul suport del 3%.
Davant les mobilitzacions populars de protesta contra el frau, que han aplegat centenars de milers de persones a la capital, Minsk, i altres ciutats, l’autòcrata bielorús ha fet actuar les forces policials, que han empresonat, de moment, més de set mil manifestants. Entre aquests, hi ha hagut moltes denúncies de tortures i maltractaments, i d’amuntegament en cel·les en plena pandèmia de coronavirus: fins a 20 persones en espais concebuts per a quatre.
Tikhanóvskaia va estar detinguda durant hores a l’edifici de la Comissió Central electoral i va optar per exiliar-se a Lituània per evitar represàlies, després d’haver-hi enviat la seva filla i el seu fill abans de les eleccions. Les seves dues col·laboradores més estretes, Veronika Tsapkala -dona d’un candidat a la presidència a qui Lukaixenko va anul·lar les signatures necessàries per presentar-se, i que va abandonar el país- i Maria Kolesnikava també han patit la revenja del règim: la primera ha hagut d’exiliar-se a Varsòvia, la segona, l’única de les tres que va decidir romandre a Bielorússia, ha estat segrestada i actualment se n’ignora el parador.
Des de l’exili, Tikhanóvskaia ha cridat els seus compatriotes a plantar una resistència noviolenta al dictador. Reclama la repetició de les eleccions i s’ha ofert per dirigir el procés cap a una normalització democràtica.
Rerefons:
Aleksandr Lukaixenko ocupa la presidència de Bielorússia des de 1994, tres anys després de la caiguda de la Unió Soviètica i de la independència nacional. Ha estat un aliat de Putin, que a canvi del sotmetiment a Moscou ha sostingut econòmicament el país a través de tractes de favor en la distribució de petroli. Té una mentalitat autocràtica que ha impedit el desenvolupament de la democràcia: els bielorussos l’anomenen “l’últim dictador d’Europa”.
La societat bielorussa s’ha rebel·lat contra l’autoritarisme i la incompetència de l’autòcrata sobretot a causa de la pèssima gestió de la pandèmia -el règim nega que la covid-19 sigui letal-, el baix nivell de vida general i la manca de llibertats civils i polítiques.
Lukaixenko no té cap suport popular, però disposa de la lleialtat de les forces armades, cosa que pot endarrerir-ne la caiguda. De moment també té el beneplàcit de Putin, que s’ha ofert a enviar tropes per esclafar les protestes.
Aportació:
L’entrada en política de tres dones sense ambicions polítiques -Svetlana Tikhanóvskaia, Veronika Tsapkala i Maria Kolesnikava-, a causa de l’empresonament dels candidats masculins a la presidència, ha representat un revulsiu per a un país prostrat després de vint-i-sis anys d’autoritarisme. També ha marcat una afirmació de la condició de les dones en un país amb altes dosis de masclisme. I de la dignitat humana en una part del món històricament castigada per l’autoritarisme.
Fets clau:
· 1991: Caiguda de la Unió Soviètica. Independència de Bielorússia.
· 1994: Aleksandr Lukaixenko puja al poder.
· 2020: Tres dones es presenten a les eleccions presidencials bielorusses després que els candidats masculins siguin empresonats o hagin de marxar a l’exili.
· 9-8-2020: Eleccions. Lukaixenko se’n proclama vencedor enmig de fortes denúncies de frau electoral.
· Agost i setembre de 2020: mobilitzacions contra l’autoritarisme. Manifestacions multitudinàries a Minsk. Intensa repressió policial, empresonaments massius, agressions a les presons.
