El Refugi de Fauna Nacional de l’Àrtic (Arctic National Wildlife Refuge, ANWR), entre el nord-est d’Alaska i part de Canadà, amb les seves 7.700.000 hectàrees de tundra creuades per rius nascuts a les glaceres i per serres, puntejades d’avets i de bedolls, acullen més de 200 espècies d’ocells i ramats de caribús i d’ants que proporcionen una carn bàsica per a la supervivència de les comunitats nadiues d’Alaska i de les primeres nacions. És un tresor natural, el més gran i millor que queda als EUA.
El Refugi és un territori cobejat des de fa molt pels prospectors que hi volen fer explotacions petrolíferes i de gas. Fins ara ha estat protegit per un decret del govern estatunidenc de 1960. L’agost de 2020 l’administració Trump va obrir una part del Refugi -la Coastal Plain- a fer-hi prospeccions de gas i petroli, amb la intenció de vendre-la al millor postor.
Per fer front a aquesta profanació d’un territori sagrat, el grup nadiu dels Gwich’in, que fa milers d’anys que viu a l’Àrtic, s’ha aliat amb desenes de grups ecologistes d’Alaska i Canadà . Junts s’han afanyat a presentar dues demandes judicials per impedir que s’elimini la protecció del refugi. Els Gwich’in s’han conjurat per transmetre la terra als seus descendents tal com la van rebre dels seus ancestres. El seu poble, com altres de l’Àrtic, ha patit una llarga història de violència colonial i desplaçaments forçats, però està resolt a resistir totes les agressions de la cobdícia corporativa.
Quannah Chasinghorse és una jove de 18 anys del pobles Han Gwich’in que fa un any que viatja d’una costa a l’altra fent campanya per protegir aquesta terra sagrada dels nadius. L’acompanya la seva mare, Jody Potts, directora regional del Moviment Nadiu i membre de l’Alaska Wilderness League. Amb una fe sorprenent, la jove i les seves amigues s’entrevisten amb representants dels bancs i els expliquen la història del seu poble per demanar-los que no financin les plataformes i els pous petrolífers. Confien a sortir-se’n.
L’Àrtic, punt neuràlgic del canvi climàtic, s’escalfa dues vegades més de pressa que la resta del món, amb una fusió accelerada del permafrost. Pels habitants d’aquest vast territori, l’escalfament altera la cacera, la pesca i la temporada de collir les baies. La fusió del permafrost enfonsa el terra, la tundra seca és un combustible perfecte per a incendis.
