Activista: Carlos Slepoy
Àmbit: Drets humans (advocat)
País: Argentina i Espanya
Naixement i mort: Buenos Aires, 1949 – Madrid, 2017
Descripció
Carlos Slepoy va ser un advocat argentí exiliat a Espanya que durant quatre dècades va representar víctimes de les dictadures argentina, xilena, guatemalteca i espanyola. Es va centrar en la defensa dels drets humans i la justícia universal.
El 1976, durant el govern argentí d’Isabel Martínez de Perón, i nou dies abans del cop d’estat del general Videla, va patir segrest i tortures per un grup parapolicial a causa de les seves activitats en grups polítics de l’esquerra i la seva pertinença a una associació d’advocats joves que defensava activistes sindicals i civils (cinc dels seus onze companys juristes no han reaparegut mai). Entre altres maltractaments, el van sotmetre a simulacres d’afusellament. Es va exiliar a Espanya i des del 1979 va exercir com a advocat a Madrid, després d’haver estat detingut, torturat i empresonat durant 20 mesos.
El 1998 va participar en l’acció legal contra el dictador xilè Augusto Pinochet que va permetre detenir-lo a Londres i jutjar-lo. El 2010, amb altres advocats, va presentar a Buenos Aires una querella contra els crims de la dictadura de Francisco Franco a Espanya. Per poder dur a terme aquestes dues accions legals va impulsar la jurisdicció universal, que permet lluitar contra les violacions de drets fonamentals en qualsevol part del món.
El 1982, un policia nacional borratxo va disparar a Slepoy perquè li havia demanat que parés d’intimidar amb l’arma un grup de joves en una plaça de Madrid. El tret a la regió lumbar el va acabar obligant a anar en cadira de rodes.
Va organitzar una associació de querellants que el 1996 va presentar una denúncia als tribunals espanyols per crims de lesa humanitat contra torturadors argentins i xilens. Gràcies a aquesta acció es va poder detenir el 1998 Augusto Pinochet a Londres, i mitjançant una altra de similar el 2007 es va jutjar l’argentí Videla i altres membres de la seva dictadura. També l’exdictador de Guatemala Ríos Montt va ser jutjat. Els càrrecs que es van presentar contra els autòcrates eren de genocidi i terrorisme.
El 2010 va arrencar la querella argentina contra els crims de la dictadura franquista, per tal que no quedessin impunes. Va caldre engegar-la a l’Argentina perquè en virtut de la Llei d’Amnistia aprovada per les Corts espanyoles el 1977, els crims del règim franquista no es poden jutjar en territori espanyol.
Va presidir durant una dècada l’Asociación Argentina Pro Derechos Humanos a Madrid, fundada el 1989 arran dels indults concedits pel govern argentí a militars processats o condemnats.
